Visca les JERC!

Des de la setmana pasada, 129 militants de les JERC d’arreu dels Països Catalans vam decidir presentar i donar suport al manifest “Jovent Independentista per la dignitat!”, arran dels fets ocorreguts a l’acte central de Gent d’Esquerra, on el nostre Portaveu Nacional, Gerard Coca, va manifestar publicament el seu suport a la candidatura de Joan Puigcercós i Joan Ridao.

El propòsit del nostre manifest era molt simple: que en Gerard Coca, com a Portaveu Nacional de les JERC rectifiques de forma pública i interna, doncs la interpretació general que hi va haver va ser que la nostra organització juvenil donava suport a en Joan Puigcercós. Als Estatuts de les JERC posa de forma clara que el o la Portaveu Nacional de les JERC és el representant del partit en tots els àmbits, la imatge pública de l’organització, i així ho va entendre, com és lògic, tan l’opinió pública catalana com la premsa. Si hi afegim que molts membres de la Direcció Nacional també van participar en l’acte, s’entén que Gent d’Esquerra va voler escenificar, manipulant la independència de la nostra organització, el suport unànim de les JERC a aquesta candidatura.

Una prova d’aquesta voluntat són les declaracions de Joan Puigcercós a una entrevista feta al SingularDigital el dia 3 de juny, al comentari “Diuen que el secretari general de les JERC ha trencat el compromís de neutralitat” respon textualment “Aquí tothom ha pres partit. Gent de govern, del territori… I les JERC són més que una federació territorial. És una organització nacional, però no ha estat l’única en prendre posició. Ara! Tot el que tingui a veure amb la nostra candidatura, que intueixen que és molt potent, rep molts atacs.”

Al fer públic el nostre manifest hem obtingut un dels propòsits secundaris que buscàvem: desmentir que les JERC donin suport a una determinada candidatura al proper Congrés Nacional d’Esquerra. Tanmateix, vam decidir fer públic el manifest per diferents raons:

-Era l’única manera d’evidenciar públicament, de forma clara i rotunda que la militància de les JERC són plurals, més enllà dels suports públics de gran part de la militància. Entre els signants del manifest hi ha gent de gairebé totes les sensabilitats.

-Si haguéssim decidit actuar només en clau interna, la nostra acció s’hauria succeït després del Congrés Nacional d’Esquerra per questió dels Estatuts de les JERC, de forma que l’opinió pública del país hauria continuat creient que les JERC donaven suport a una determinada candidatura.

-Ja que el nostre Portaveu Nacional de forma pública, i així ho van recollir els mitjans de comunicació, va donar el seu suport a Gent d’Esquerra, nosaltres ens vam veure legitimats a actuar també de forma pública, tenint en compte també, i esmentat a l’anterior punt, els Estatuts de les JERC, que per convocar un Consell Nacional es necessiten 15 dies.

En Gerard Coca va enviar fa uns dies un correu electrònic a tota la militància parlant sobre aquests fets. En resposta a això, es va fer una enquesta entre tots els signants del Manifest de JERC Dignitat, per veure quina era la percepció que tenia la militància sobre les seves explicacions.

L’opció guanyadora va ser “No és una disculpa. Tira pilotes fora i culpa qui l’ha “malinterpretat”. Cal que faci una autèntica rectificació interna i externa i per tant el manifest hauria de seguir obert a adhesions com a mostra que encara esperem un gest per part seva.” amb el 60% dels vots. La segona opció en vots va ser “Aclareix els fets i lamenta les seves conseqüències. El comunicat intern és suau, però serveix per destensar la situació. El manifest ha fet la seva funció i s’ha de retirar.”, amb el 27% dels vots . Amb el 9% va quedar l’opció “Es disculpa internament, però cal que ho faci públicament i aclareixi tot als mitjans de comunicació.”, i amb el 3% dels vots l’opció “Admet els seus errors i es disculpa internament. És suficient i es pot retirar el manifest.”.

Arran d’aquests resultats, entenem que la militància no creu que el nostre Portaveu Nacional hagi fet el suficient per arreglar la situació, especialment de forma pública, entorn -el públic- arran del qual gira tot aquest assumpte per la naturalesa de l’acte que el va desfermar.

Entenent doncs que un cop aconseguit un dels objectius, per mèrit propi del manifest, demostrant la pluralitat interna de les JERC i el desig d’un no alineament, i entenent també que la responsabilitat interna s’ha d’exigir de manera interna, exposem que a partir d’ara farem ús dels diferents organs interns dels que disposa la nostra organització, des de l’àmbit local fins arribar al màxim organ de les JERC entre congressos, el Consell Nacional, ja que la carta que va enviar a la militància el Portaveu Nacional de les JERC en cap moment es disculpava ni admetia l’error.

Tot i així, seguint amb la voluntat de la majoria dels enquestats, el manifest quedarà penjat en aquest web en una pestanya secundària i podrà seguir rebent adhesions a mostra de suport fins al proper Consell Nacional, per tal que les iniciatives o requeriments que allà puguin ésser presentats tinguin més força, entenent la iniviabilitat de fer aquesta recollida de signatures de manera interna.

Els i les militants que vam impulsar el manifest vam actuar des de l’absoluta responsabilitat. Vam rebutjar moltes vegades donar declaracions als mitjans de comunicació i les agències de premsa, que ens oferien, fins i tot sortir a portades. Estimem les JERC i no volem fer mal al conjunt del projecte que representem totes i tots plegats. Tanmateix, vam decidir no publicar comentaris al web, ja que molts correus enviats resultaven ofensius, tan als signants del manifest com per a alguns membres de la Direcció Nacional.

Entenem que som les JERC som les joventuts de tot el partit, i no les joventuts d’un sector del partit. Aquesta premisa creiem que és la que fan grans a les JERC i per aquest mateix motiu creiem que el manifest per 129 militants a dia d’avui, era una acció que calia com han demostrat els esdeveniments.

Salut i Visca les JERC!